Educar la interioritat, un repte educatiu al segle XXI
Per què educar la interioritat?
Avui vivim en un món immers en un procés de canvi constant que afecta tots els àmbits de la nostra societat. La complexitat i la diversitat en són trets característics i el món educatiu és un bon reflex del que es viu a la societat.
Els joves i els infants es troben ben aviat navegant per les xarxes socials, que molt sovint imprimeixen un caràcter impersonal i superficial a les relacions. Es troben, també, amb la soledat, que és fruit del buit que deixen les coses que semblaven cridades a satisfer tots els desitjos. Amb l’absència d’espais que conviden a l’admiració serena i la valoració del que ens envolta; i, així, un llarg etcètera. Però en la seva realitat, evidentment, no tot és amenaçador. Hi ha signes de veritable esperança i en són una bona mostra les seves ganes de viure, la recerca d’allò que és autèntic o la generositat i solidaritat amb les causes que ells consideren justes.
Els educadors i les educadores de les escoles maristes afrontem aquest fet com un repte i una oportunitat en la nostra acció educativa i pastoral a l’escola. Educar, segons el que reflecteixen el nostre caràcter propi i les intuïcions de Marcel·lí Champagnat, és acompanyar els infants i joves en el seu creixement, de manera que integri totes les dimensions de la persona. És acompanyar la persona des d’una una concepció ampliada de l’educació per ajudar-la a despertar, enfortir-se i descobrir el tresor que duu amagat a dins. Això suposa transcendir la visió purament instrumental de l’educació per orientar-la a la realització de la persona en la seva globalitat.
Educar la interioritat
Educar la interioritat és ajudar la persona perquè doni un sentit ple a les seves experiències vitals de manera que pugui viure d’una manera més profunda i autèntica la relació amb ella mateixa, amb els altres, amb la realitat i amb Déu.
- Amb un mateix: afavorint l’autoconeixement, la integració de les emocions, la descoberta de la pròpia vocació.
- Amb els altres: per viure relacions més autèntiques i profundes, tot manifestant l’amor en la gratuïtat i el servei.
- Amb la realitat: per ser conscient del que l’envolta i comprometre’s amb la justícia.
- Amb Déu: oferint experiències a través de la contemplació, el silenci, l’obertura i l’admiració.
