XLIV Jocs florals escolars
XLIV JOCS FLORALS ESCOLARS DE L'AJUNTAMENT DE GIRONA
Estem molt orgullosos d’anunciar-vos que el passat divendres dia 31 de maig, reunits al Saló de Cent de l’Ajuntament de Girona, la nostra alumna Clara Gordillo Puertas, de 1r de batxillerat humanístic, va ser guardonada amb el 1r premi de la Flor Natural. Enhorabona, Clara!
La vam acompanyar a recollir-lo un petit grup d’alumnes de 3r i 4t d’ESO i també de Batxillerat. La cerimònia va ser solemne: des dels parlaments de l’alcalde de la ciutat, senyor Lluc Salellas, i de la catedràtica de l’UdG i exconsellera de la Generalitat, senyora Mariàngela Vilallonga, com de les actuacions d’alumnes que hi participaren amb amenitzacions musicals.
Una bona experiència.
ESTIC VIVA
Tinc l’ànima plena d’alguna cosa,
tu li vas dir malícia,
jo li vaig dir desengany.
Què em podràs dir?
Si tot allò que dius
m’ho sé de memòria
i de cor.
Vull dir:
Jo...
Que tancava els punys
sense saber que la pluja
pot fondre el gel,
i nosaltres ja érem aigua.
Que vaig seure a cremar
la solitud de les meves decisions
mentre veia les cendres dels nostres dies.
Socors, senyals de fum!
Que tinc el cor esquerdat
de tant fer forat per a tu,
i que des de llavors ningú
diu haver-m’hi vist passar.
Que visc les nits cosint
allò que les paraules trenquen.
Que ja no em queda fil, ni ganes, ni nits,
ni paraules, ni coses per arreglar.
Que ens tancaré una porta
perquè se t’obri una finestra,
i a mi...
un respirador em serveix.
Que et perdonis,
que a partir d’ara
el món serà més simple
i el passat passarà per aquí.
Que prometo obrir-te la finestra.
Que l’amor també és el desamor.
Que al final tot serà res.
Que des que et van matar
no has volgut tornar
a morir per ningú.
No et culpo.
I que avui escric el meu millor poema,
i que ho vaig saber per ser l’únic
que ja no parla de tu.
Aquest poema
parla
de
mi.
