Maristes Girona

Aquest dijous, dia 18 d’abril, els alumnes de batxillerat de Maristes Girona hem tingut l’honor de rebre al reconegut periodista de la cadena SER i antic alumne, Nil Solà i a quatre figures destacades del futbol gironí: el Sr Delfí Geli (exfutbolista i actual president del Girona FC), el Sr l’Eloi Amagat (un memorable exjugador amb una llarga carrera professional i actualment tertulià radiofònic),  el Sr Albert Síria ( exfutbolista també i actual director del futbol formatiu del Girona FC) i en Selvi Clua (antic alumne de l´escola i ara universitari que ha debutat ja amb el primer equip amb evidents proves de talent futbolístic).

Han fet una interessant taula rodona on han debatut sobre La gestió del talent.

A continuació algunes de les preguntes i respostes més recalcades de la xerrada:

Quin percentatge d’importància doneu al talent?

• Albert Siria: Hem de ser capaços de traduir el potencial en rendiment, això és talent. El complicat no és tenir les capacitats, sinó saber gestionar-les.
• Delfí Geli: Saber els teus objectius i formar-te i enriquir-te com a persona, des de jove, supera al talent. Des de jove ens hem de preparar i tenir una vida endreçada i dirigida cap al que volem per poder afrontar aquests reptes quan se’ns presenten.

Com es gestiona mentalment la pressió de ser jugador?

• Eloi Amagat: He tingut la sort de tenir una evolució i un aprenentatge progressiu en el qual he pogut aconseguir uns bons hàbits (constància, ordre, sacrifici...). Mantenir-ho durant el temps per poder canalitzar el talent treu el màxim de tu mateix i et fa capaç de tenir un bon estat mental sota pressió.
• Delfí Geli: És molt important que la vida dels jugadors tingui un ordre (una cultura alimentària, una educació en el descans...). Quan són joves, tenir llocs com els Maristes on els jugadors tenen el que necessiten per créixer i evolucionar com a futbolistes i persones és magnífic.

Què és el primer que recordes quan et vas estrenar i com vas afrontar les emocions l’endemà?

• Selvi Clua: Quan em van cridar per sortir al camp no m’ho podia creure. Va ser el moment més feliç de la meva vida. L’endemà em va saber greu que s’hagués acabat el dia, volia tornar a repetir el debut i això em va resultar un incentiu per continuar treballant i esforçant-me.

Compaginar els estudis amb el futbol era una dels majors reptes en el teu pas per Marisgtes Girona?

• Selvi Clua: Sí, en el meu cas em van ajudar molt acompanyant-me en tot moment, resolent els meus dubtes, fent-me classes particulars i un horari adaptat perquè ho pogués compaginar amb el futbol.

Com va ser haver de marxar del Girona?

• Eloi Amagat: Ho vaig anar paint, fins que va resultar en ganes d’esforçar-me de nou per tornar a tenir aquestes oportunitats. Hem de pair els entrebancs i el fracàs, gestionar-los per convertir-los en esforç i si pot ser en èxits.

Què és el primer que us va venir al cap la primera vegada que us vau lesionar?

• Selvi Clua: M’ho vaig prendre com una oportunitat per tornar al camp sent millor com a persona i futbolista.

Marxar de casa i gestionar la soledat també és una part important de la vida d’un futbolista?

• Albert Siria: Sí, per això és tan bo tenir una residència on es troben junts i poden fer pinya.  
• Delfí: A més, a la nostra residència Les Hortes es crea un ambient de família amb els professionals que hi treballen en el qual els nois s’hi poden recolzar en tot moment.

Certament, aquesta ha estat una gran experiència, no només pel fet d’enriquir-nos el currículum, sinó que també ens ha fet més conscients dels reptes que volem aconseguir a la vida i de la constància i esforç que requeriran. Personalment, les seves reflexions i els seus consells m’ ajudaran a respondre millor sota pressió i a establir un ordre per enfocar-me cap a les meves metes.

Queralt Garcia Ripoll

1r de batxillerat