l'Olimpiada de Química
5 alumnes de segon de batxillerat vam decidir acceptar la proposta de la nostra professora, la Montse Miralles, per a anar a les olimpíades de química el dia 4 de maig. Així doncs, la tarda de l’endemà d’acabar els exàmens globals ens vam dirigir cap a la UdG amb els nervis a pell de flor. “Has estudiat?” “Jo m’he mirat les formules de l’any passat” “Anem a provar a vera què tal”.
Un cop arribats al campus ens dirigíem cap a l’aula on es duien a terme les proves, comparant-nos amb les altres alumnes que havien decidit participar, intentant alleujar la tensió fent bromes.
Vam seure de forma que tots ens veiem a tots, buscant una mica de confort en les cares conegudes i va començar el compte enrere...3 hores…creuem mirades de terror que alhora ens desitgen bona sort.
Comencem a sortir, uns abans que els altres, amb els cabells desmelenats de tant passar-nos hi les mans, amb les mans cansades de fer càlculs i el cervell demanant un descans, però satisfets d’haver donat tot el que podiem.
Una experiència que ens va produir moltes sensacions, contradictories entre elles, però que tornariem a repetir. Un repte personal que vam aguantar i superar. Un record que quedarà en les nostres ments.
