DUES REALITATS I UN DENOMINADOR COMÚ.
AMB UN SOL COR I UN MATEIX ESPERIT
Al barri de Can Gibert del Pla de Girona, coincidim dues comunitats religioses: els pares salesians, que arribaren a aquest nou destí al voltant dels anys 80, encara que la seva presència a la ciutat de Girona es remunta a finals del XIX ; i els germans Maristes, que al 1886 varen obrir la primera comunitat al nostre país i, que des de finals dels anys 70 estem al barri Sant Narcís-Santa Eugènia .
Dues realitats d’Església amb una denominador comú: l’atenció cultural i religiosa dels nens, adolescents i joves. La comunitat salesiana té cura de la parròquia de Santa Eugènia de Ter i la PES Girona-Sant Jordi, que és una entitat sense ànim de lucre que dinamitza Serveis d'Educació Social i Serveis d'Educació a l'Oci destinats a infants, adolescents, joves i famílies dels barris de Sta. Eugènia i Can Gibert del Pla.
Els germans maristes atenem dos centres escolars, el Col·legi Maristes La immaculada per a infants i adolescents de 3 a 18 anys; i la llar d’infants, “La caseta dels infants”, per a nens i nenes fins a dos anys.
De sempre les dues comunitats han mantingut una vinculació de col·laboració, però la pandèmia ens va fer sentir la necessitat d’uns amb els altres; ens va fer més propers i al mateix temps vàrem sentir la necessitat de ser complementaris. Els pares salesians atenen al col·legi marista en les celebracions eucarístiques i religioses que el curs escolar així ho demana; i els germans maristes, ja jubilats de les tasques escolars, col·laborem en algunes de les activitats de la parròquia i de les obres Socials: l’animació musical de les celebracions eucarístiques, les classes de castellà per nois i noies sense documentació; la catequesis dels adults que es preparen a rebre els sagraments, els Tallers d'Acollida Lingüística i Cultural (TALC ) que Caritas té a la parròquia, i que acull majoritàriament a senyores provinents d’Àfrica o de Llatinoamèrica.
Fins aquí res que no es faci en altres llocs, però tenim la satisfacció de compartir dues realitzacions molt mes significatives, l’eucaristia mensual a la nostra comunitat, seguida d’un sopar familiar amb temps per a la tertúlia, que cada vegada se’ns fa mes necessari; i, un recés trimestral que ens permet trobar-nos, fora de la ciutat, en un ambient de silenci i pregària, i compartir la nostra fe.
Com a resultat d’aquesta relació estreta, va sorgir la necessitat de conèixer els nostres orígens institucionals. Al mes de juliol vàrem viatjar a Torí, per conèixer els llocs on Joan Bosco va sentir la necessitat d’atendre als infants més vulnerables del seu temps, oferint-los una casa, una família on poguessin formar-se, aprendre un ofici, rebre els sagraments i tenir un pati per jugar. Ara ens preparem per visitar al mes d’octubre L’Hermitage, a Lió, la casa mare on Marcel.li Champagnat va crear la institució marista, oferint a l’Església persones i llocs on poguessin ser atesos els infants i joves sense formació religiosa ni cultural.
G. Arturo Fernández. Superior comunitat Maristes Girona. «Dues realitats i un denominador comú». Butlletí Horeb 586, 10 de novembre, 2022.
