Desenvolupa les habilitat per jugar a bàsquet
Bàsquet federat on desenvoluparem les habilitats de l’esport i el domini de la seva normativa. Fomentarem els valors que transmet la pràctica esportiva en grup i els valors associats segons el projecte esportiu unió Maristes.
Educar és entrenar per la vida i des de l'àmbit esportiu és el que nosaltres fem. Quan entrenem no ens adonem, però els nostres jugadors i jugadores tenen experiències que els hi donen uns coneixements vivencials. I la millor manera d'aprendre no és des de la pròpia experiència?
La pràctica esportiva es pot convertir i s'ha de convertir en una eina que més enllà dels beneficis físics, també sigui una eina educativa. Gràcies al seu aspecte lúdic pot atraure l'atenció de nenes i nens de qualsevol edat i a partir d'aquesta motivació la seva actitud per aprendre i per treballar els valors pot ser molt gran.
Per què és important que els infantis practiquin esport?
Perquè fer esport és un espai vivencial per adquirir i desenvolupar recursos personals, habilitats, capacitats i actituds que els faran forma-ser i créixer com a persones.
Aquestes experiències ens permetran adquirir capacitats en:
. Les habilitats socials
. L'autoestima, millor valoració d'un mateix i més seguretat.
. La responsabilitat
. L'autonomia
. La tolerància a la frustració
. La capacitat crítica i de prendre decisions
. L'acceptació de la diversitat i les diferències
. La resolució de conflictes
L'esport és un referent de valors i beneficis per a la salut per aquells que ho practiquen i moltes vegades només ho entenem com que hem de practicar un esport per guanyar, per convertir-nos en uns campions, però guanyar què? Que significa guanyar? Perquè és important per un infant guanyar?
Tant les famílies, com els entrenadors i les entrenadores hem d'acompanyar als nens i nenes en la seva pràctica esportiva perquè gaudeixin, aprenguin i es formin com a persones. És necessari que com adults entenguem quin és el nostre paper.
Com a club, entrenadors i famílies hem d'actuar perquè l'esport acompleixi la seva fundació educativa.
Per reflexionar:
"A l'aula, ben decorada amb murals i dibuixos, hi ha un silenci absolut. La llum del dia hi entra amb força i n'il·lumina tots els racons. L'organització de les taules és en les ben arrenglerades. Una colla de nens i nenes seuen a les cadires, tenen el cos inclinat endavant amb els colzes sobre les taules. Tots semblen estar concentrats, eviten parlar amb els companys, i mentre uns estan pensant d'altres escriuen respostes en un full. La mestra s'ho mira des del costat de la pissarra amb el rostre seriós i en silenci, com si volgués mostrar als seus alumnes la importància del moment. A l'escena es respira un aire transcendent: els infants estan aprenent. Tot d'una passa una cosa excepcional que cap dels protagonistes no podria haver esperat. Un fort crit trenca el silenci: «Sí senyor, Enric! Molt bé! Bravo!». Un dels nens de la classe, l'Enric, es mostra sorprès i desorientat. La Paula, que està escrivint la resposta a una de les preguntes, rep una altra indicació en to de retret: «Però..., què fas, Paula? Que no veus que aquesta no és la resposta?». La Paula es neguiteja, agafa la goma i esborra el que acaba d'escriure. La Maria ha acabat totes les preguntes i enmig d'un garbuix de murmuris sent una veu familiar que es pregunta resignadament: «En farem res d'aquesta nena...?». Els alumnes i la mestra estan desconcertats: «D'on surten i de qui són aquelles veus?». Aixequen el cap, miren al seu voltant i veuen unes graderies que en-volten l'aula. I allà, asseguts i atents a les seves evolucions, hi troben els seus pares. Uns pares que no s'estan de fer tota mena de comentaris sobre l'exercici que els seus fills estan fent. Uns són més exigents i d'altres, més condescendents. També n'hi ha alguns que no diuen res, però fan gestos i miradetes... Tots responen de manera diferent; però la qüestió del cas és: què hi fan allà? La situació que hem descrit és possible d'imaginar, però és poc probable que es faci realitat. Us imagineu unes graderies a les aules de les escoles plenes de pares comentant les activitats dels seus fills? A la gran majoria d'adults no se'ns acudiria interrompre processos i moments d'aprenentatge —tan importants per a les criatures— que passen a l'escola. Tampoc no se'ns acudiria esmenar in situ la feina de la mestra, que és qui ha de guiar i acompanyar el procés d'aprenentatge dels alumnes. A l'escola, per aprendre, és necessari que hi hagi un ambient tranquil i de concentració per als estudiants.
Hi ha un altre context, però, on els pares tenen les obertes per veure -i comentar- el procés d'aprenentatge dels seus fills i el procés d'ensenyament de l'adult que els guia. És un lloc on aquesta observació es pot fer de manera freqüent, cada setmana. Un lloc on els pares, ben asseguts en unes graderies, poden observar de manera tranquil·la els seus fills i gaudir de com aprenem. També es poden aixecar, cridar, aplaudir... De ben segur que ja heu endevinat de quin context es tracta: és l'esportiu.
"Des de la graderia. El llibre per als que tenen nens i nenes que fan esport"
J. Arumí, A, Juncà i G. Pla
